El passat divendres 26 d’abril els estudiants de l’assignatura de Geografia de Muntanya del Grau de Geografia i de l’assignatura de Medi Ambient i Societat del Grau d’Ambientals de la Universitat de Girona van trobar-se amb persones militants dels col·lectius de la Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica (PUCAE) i de Salvem Lo Pallars (SLP) a l’Ateneu del Pallars (Rambla Dr. Pearson 7, Tremp) per a parlar sobre la transició energètica i l’afectació que aquesta està generant al territori, concretament al Pallars Jussà.
Primer es van presentar les persones dels col·lectius i van explicar quina feina estan duent a terme. Per una banda està la PUCAE, que neix al 1998 a Tremp, per lluitar contra l’autopista elèctrica Monzón-Isona, una línia de Molt Alta Tensió, coneguda com a MAT, que creuava de l’Aragó (Monzón) a Catalunya (Isona). Volien connectar aquesta línia de molt alta tensió a Isona, en una subestació, per després portar-la a Barcelona i a tot arreu. Per altra banda, SLP, neix en ple confinament de la pandèmia de la Covid19 (2020), com a resposta als projectes d’instal·lacions de més de 700ha de plaques fotovoltaiques. A més a més, de les persones que van venir a compartir amb les estudiants també hi havia representants de l’Àgora Pallaresa, un espai de trobada per a repensar el model de desenvolupament al Pallars i que busca alternatives front a l’espoli que estan patint.
Durant la conversa/debat vam abordar diverses qüestions: Què està passant amb l’energia? Que vol dir que hem de descarbonitzar l’economia i quines pautes s’estan donant per a fer-ho? Qui està patint els efectes de l’anomenada transició energètica? Com podem fer per revertir el desequilibri territorial que hi ha a Catalunya?
Fa 5 anys que estem en emergència. El 14 de maig de 2019 el Govern de Catalunya va declarar formalment l’emergència climàtica al nostre país.
La conca mediterrània s’està convertint en una de les zones més vulnerables d’Europa al canvi climàtic, amb un increment dels períodes de sequera i una reducció en la productivitat dels conreus, dos dels problemes més greus que haurà d’afrontar la regió.
La Generalitat de Catalunya, seguint les directrius de la Unió Europea i l’Acord de París, es va comprometre que l’any 2030 la meitat de l’energia que es consumeixi a Catalunya vingui de fonts d’energia renovables.
L’any 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, on es planteja reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle, així com afavorir la transició cap a una economia neutra en emissions, el que s’ha anomenat: la descarbonització de l’economia, es a dir desvincular l’economia dels combustibles fòssils (petroli, carbo, etc..). A més a més, un decret llei del novembre de 2019 facilita la implantació de plantes fotovoltaiques i de parcs eòlics al territori català, per aconseguir aquests objectius.
A Catalunya però, cap dels tres objectius fixats per la Unió Europea no es compleix. Aquest objectius son: 1. incrementar l’ús de les energies renovables fins a un 20% del consum brut d’energia final; 2. reduir un 20% el consum d’energia primària; 3. reduir un 20% amb relació al 1990 les emissions de gasos amb efecte hivernacle en l’horitzó del 2020.
Al 2018 aquestes emissions no tan son no havien disminuït sinó que havien augmentat un 14% respecte el 1990. I l’aportació de les energies renovables sobrepassava just el 5% (o sigui que no arribàvem ni a una quarta part de l’objectiu fixat per la UE).
Amb aquestes dades es fa evident la necessitat de transicionar, i de manera ràpida, cap a un model de vida amb menys emissions, i això també afecta l’energia, que a Catalunya és el responsable directe del 14% de les emissions.
Les energies renovables a dia d’avui només representen un 16,1% de la producció elèctrica, mentre que la major part procedeix de les centrals nuclears (52,1%), de les centrals tèrmiques (19,4%) i de la cogeneració (11,9%), aquella que es produeix a partir de l’energia que no s’utilitza de les centrals nuclears per a bombejar l’aigua cap amunt en les hidroelèctriques per a després poder generar energia quan aquesta aigua baixa.
El sistema elèctric actualment vigent a Catalunya té 3 problemes principals: Hi ha un fort desequilibri territorial, mentre que les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre generen més del 70% de l’electricitat, només en consumeixen un 15,4%. A l’extrem oposat, hi ha les comarques de la regió metropolitana de Barcelona i les Comarques Centrals, amb una generació elèctrica del 15% i un consum del 67,9%. A més a més està basat en fonts contaminants i perilloses, amb centres productors allunyats dels centres consumidors fent que l’electricitat s’hagi de transportar a través de línies d’alta tensió o de molt alta tensió, les anomenades MAT, cosa que provoca pèrdues estimades en el transport d’entre un 10 i un 15%. Finalment, aquest sistema està controlat per poques empreses(Endesa, Iberdrola, Naturgy…) integrades en un sistema centralitzat de regulació del sistema elèctric per part de la Red Elèctrica de España. Tot plegat fa que es tracti d’un sistema molt allunyat dels ciutadans i que els territoris on estan instal·lades aquestes grans centrals tampoc es vegin gaire beneficiats.
Aquí al Pallars Jussà estan intentant crear la primera comunitat energètica comarcal, Energia Jussà. La idea de les comunitats energètiques és re-apropiar-nos, com a societat, de la producció de l’energia i poder lluitar contra les grans empreses que tenen el monopoli del mercat.
Vam estar conversant sobre tots aquests temes, escoltant les estratègies dels col·lectius i intentant trobar maneres de revertir els problemes esmentats. Vam parlar també sobre decreixement, de que ens centres productors i consumidors estiguessin el més a prop possible per a reduïr les pèrdues de transport (aproximadament un 15%) i de generar vincles de proximitat per a les necessitats bàsiques. I també vam debatre sobre l’escala de la governança, posant al centre el bé comú, des d’una escala municipal.
Va ser una jornada molt enriquidora. Agraïm moltíssim la presència dels dos col·lectius i esperem poder seguir treballant junts!
