Al món rural català estem assistint a un canvi profund com a resultat de les “múltiples crisis” del model socioeconòmic i de desenvolupament vigent que donen lloc a transformacions socioecològiques evidents ia una situació de creixent incertesa en termes de sostenibilitat (Demirovic et al. 2011; Brand i Wissen 2021).

Concretament al Pirineu català, que ha estat la nostra àrea d’anàlisi des de fa més de vint anys (Frigolé i Roigé 2006; Vaccaro i Beltran 2010; Beltran i Vaccaro 2014; Estrada, Iglesias i Nadal 2015; Ravera et al. 2022; Fernánde Giménez et al 2021; Del Marbre 2012, 2016) les crisis múltiples i solapades que conjuguen l’emergència climàtica i social en termes de crisi de sostenibilitat i de reproducció, s’han fet evidents no només a nivell analític, sinó també a través d’una presa de consciència específica a la població local. Si fins fa deu anys el model de desenvolupament turístic a zones rurals perifèriques semblava incontestat, l’emergència dels nous moviments socials sorgits en resposta a la crisi del 2008 ha transformat també l’escenari del conflicte sociopolític en aquests territoris. Així, la percepció de la crisi socioecològica ha forçat l‟obertura d‟un nou debat que es concreta en una sumatòria de projectes no necessàriament coordinats però que ens parlen de noves aspiracions i futurs alternatius.

Les demandes de justícia social i ambiental es multipliquen en la forma de moviments socials de contraposició a projectes de caràcter extractivista dexplotació dels recursos naturals, organitzats en base a agrupacions veïnals per la defensa del territori oa plataformes activistes més estructurades. A l’àmbit de la ramaderia i l’agricultura s’ha estès el reclam a favor d’una producció ecològica i de proximitat i per la creació de noves aliances i xarxes que garanteixin la sobirania alimentària, aspirant a models de producció i distribució alternatius al model industrial i globalitzat que predomina a l’actual sistema agroalimentari. Així mateix, la crisi del model agroalimentari i la necessitat d’una aposta per noves estratègies i polítiques a favor de les xarxes agroecològiques s’ha aguditzat durant el confinament i el context postpandèmia (Arran de Terra 2020). La nova pagesia i el marc del decreixement s’enarboren com a pancartes per un futur viable i sostenible (Van der Ploeg 2008; Montllor 2011; Calvari 2017).

L’aposta per l’economia social i solidària s’evidencia en la proliferació de cooperatives i associacions diverses sovint proclius a recuperar i reinterpretar les velles formes de la gestió comunal com a model de relació sostenible amb el territori i els seus recursos.

L’anàlisi d’aquest projecte se centrarà en els debats i les lluites que s’estan consolidant i que es concreten en una miríada d’iniciatives heterogènies, projectes col·lectius i moviments que es presenten com a “transformadors” a què ens referirem com a “resistències rurals”. D’aquesta manera, partim d’una perspectiva crítica que rebutja les teories unificadores per centrar-se en la varietat d’assemblatges que prenen forma impulsats per forces socials concretes i la inestabilitat amb què es fragmenten i es reorganitzen (Li 2009: 80).

Partim concretament de tres hipòtesis de treball:

1) Esquerdes en el model de desenvolupament vigent: El corpus legislatiu i els mecanismes d’intervenció dirigits a la protecció i promoció del territori des d’una perspectiva conservacionista i desenvolupista promoguts les darreres dècades, s’han demostrat insuficients per frenar una crisi ambiental, social, econòmica i cultural. Es tracta de models que han deixat entreveure la seva fragilitat en termes de l’eficàcia dels seus instruments, la dificultat per establir models de desenvolupament endogen i els problemes de governança que han comportat. Considerem que han promogut els conflictes socials basats en la confrontació de diferents percepcions i maneres contraposades d´entendre el territori, afavorint l´emergència de formes de resistència.

2) Pressió creixent sobre els ecosistemes de muntanya: Les transformacions socioeconòmiques recents (terciarització de l’economia i predomini d’un model d’explotació turístic) van aguditzar la competència pels usos de la terra derivada de les pressions de l’economia del lleure i el turisme, la gentrificació (vg. segones residències), els models de conservació de la naturalesa i la convivència entre els vells i els nous modes dexplotació de recursos i matèries primeres. En particular, l’abandó progressiu del sistema agrosilvopastoril suposa un increment de la vulnerabilitat de les zones d’alta muntanya davant dels desafiaments del canvi climàtic i la pèrdua de serveis ecosistèmics, així com l’agreujament de la despoblació i els processos d’abandonament. A partir de la defensa dels territoris i paisatges de muntanya, les resistències rurals busquen no sols la conservació del capital natural, sinó també la salvaguarda dels coneixements locals, la revitalització i regeneració social, política i econòmica local a partir de diferents accions i fórmules de compromís ciutadà.

3) Context de mobilització social i nous comuns: La consolidació d‟un paisatge de mobilització social que respon a interessos i perspectives compartides permet albirar, en molts casos, un horitzó d‟exploració d‟alternatives que té el potencial de promoure debats sobre nous models de governança, canvis de dinàmiques demogràfiques i d‟innovació social, nous rols i perspectives de gènere, noves pràctiques de producció i hàbits de consum que poden, finalment, impactar en la conservació de la biodiversitat, la sostenibilitat social i econòmica de la població local i l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic.

L’objectiu general del projecte és analitzar aquestes noves formes de resistència i pensar-ne el potencial com a germen de transformacions en el disseny d’escenaris de futur per al Pirineu català.

Per respondre a aquest objectiu hem desenvolupat les nostres activitats al voltant de quatre objectius específics:

• OBJECTIU ESPECÍFIC 1
  Mapejar, identificar i classificar les resistències al Pirineu català per mitjà de metodologies participatives i digitals.
• OBJECTIU ESPECÍFIC 2
  Analitzar els factors polítics, socioeconòmics i culturals que van permetre l’origen, la implementació, la consolidació i la difusió d’aquestes resistències rurals en les darreres dècades.
• OBJECTIU ESPECÍFIC 3
  Explorar el potencial transformador de les resistències i desenvolupar escenaris de futur per debatre propostes polítiques.
• OBJECTIU ESPECÍFIC 4
  Acompanyar el procés de diàleg interdisciplinari entre científics/es i el col·laboratiu amb els agents del territori per potenciar la comunicació i difusió dels resultats obtinguts cap a diferents sorres (científica, digital, social).

Gràcies a l’ús combinat de metodologies quantitatives i qualitatives, la investigació s’orientarà a la recopilació de dades estadístiques, geogràfiques (enquestes, cartografies digitals, GIS, anàlisi d’estadístiques) i informació qualitativa (a través d’entrevistes, anàlisi de discursos i narratives locals, anàlisi de premsa, grups focals de discussió i tallers) per aproximar-nos a la magnitud dels canvis i les transformacions dels darrers anys, posant a dialogar aquestes dinàmiques recents amb l’anàlisi diacrònica.

Cadascun dels àmbits de treball serà analitzat de manera transversal considerant tres escales d’estudi, a les quals correspondran metodologies de treball específiques que van del macro al micro:

• Nivell 1: Anàlisi exploratòria i descriptiva de les resistències rurals al Pirineu català a partir de la definició d’una sèrie de variables (mínim comú denominador) i un mapeig col·laboratiu;
• Nivell 2: Definició de variables, identificació de trajectòries comunes, recopilació de les dinàmiques de sorgiment i organització, lestructura dels discursos de resistència, les formes de comunicació, així com el perfil i les articulacions dels actors socials participants. Anàlisi dels àmbits de canvi/transformació. Abast explicatiu i comparatiu;
• Nivell 3: Selecció de casos destudi en profunditat, que identifiqui les lògiques dorigen i desenvolupament de les iniciatives en un ecosistema social i cultural més ampli i amb una perspectiva danàlisi diacrònica. Estudi de casos en profunditat.