El 29 i 30 de setembre ens trobem a Barcelona per a la primera reunió del nostre projecte.
A més de revisar les nostres respectives línies de recerca per trobar confluències i sinèrgies, hem revisat els antecedents, els àmbits de treball i les preguntes que ens permetran avançar en la investigació:
Com definim el concepte de resistències?
Què és per a nosaltres transformador?
Quines són les dificultats per objectivar la idea de transformació social?
Podem parlar d’un subjecte polític nou? quins són els referents previs?
Són preguntes que ens permeten criticar les nostres pròpies premisses i apropar-nos de manera crítica a l’anàlisi de les diferents iniciatives que hem identificat al Pirineu amb característiques potencialment radicals i inserides en un territori amb una llarga història de resistències.
El 15 de desembre també ens hem tornat a trobar. Mentre avancem en el disseny metodològic per al treball de camp, també hem pogut aprofundir algunes definicions conceptuals i referents teòrics.
En primer lloc, hem delimitat l’àmbit geogràfic d’estudi. Aquest és construït a partir de les Unitats de Paisatge definides per l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Reconeixem dues àrees:
- Àrea central que comprèn les unitats de paissatge incloses per la Generalitat de Catalunya en l’ALT PIRINEU i ARAN
- Àrea ampliada que comprèn aquelles unitats de paisatges de Pirineu i Prepirineu que no són part de l’àrea central, però són orogràficament territoris muntanyosos, demogràficament no inclouen cap ciutat de grans dimensions, administrativament estan a zones o municipis de muntanyes com ho defineix la Generalitat de Catalunya .
Al mapa hem començat a identificar resistencias conegudes:
El debat teòric – conceptual s’ha enriquit de nous referents i noves decisions per poder seguir en l’organització del mapeig de resistències i la construcció d’un protocol de qüestionari/entrevista per a una anàlisi comparativa (meso) d’aquestes.